domingo, 1 de enero de 2017

EDIFICIS SINGULARS II: TORRE EIFFEL

La Torre Eiffel, és un edifici de caràcter públic i emblemàtic. Pel que fa al seu significat, la Torre Eiffel es considerada el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i va ser concebuda per convertir-se en el símbol de l’ Exposició Universal de París del 1889
Es convocà un concurs per seleccionar la construcció més representativa de la modernitat i guanyà
La Torre deixa a la vista de tothom l’estructura dels seus materials, que constitueixen la tècnica, el progrés i la modernitat de la burgesia francesa de l’època. Va ser concebuda com una obra efímera per l’exposició, però al final no es va desmuntar i quedà com a símbol de la ciutat de París.
Tot i que el reconeixement actual de la Torre Eiffel, en un principi no va ser tan ben acollida per una part dels artistes francesos per considerar-la “ monstruosa” i de mal gust. Passats uns quants anys, es va decidir desmuntar la torre, però aquest cop els intel·lectuals francesos ho impediren.
La torre és el símbol de la nova arquitectura de ferro de finals del s. XIX amb la que es construïren : ponts, mercats, estacions de ferrocarrils, pavellons, etc. Què es caracteritza per la utilització de nous materials: ferro, acer, formigó armat, vidre…., guiat per una ideologia funcional que pretenia cobrir espais molt amplis i gens tradicionals.

Eiffel rep influències de l’arquitectura de ferro anterior iniciada amb la rev. Industrial què utilitzava nous materials com el vidre, el ferro per construir estacions de tren, mercats, grans pavellons. La seua torre influirà en la futura arquitectura sustentada en la enginyeria per la construcció de ponts, viaductes i grans edificis de ferro. En canvi, els arquitectes preferiran edificis de pedra, maó, formigó, uns edificis historicistes que imitaran els del passat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario